La típica síndrome post-ruptura

Aquests primers (i durs) dies en què, com sabeu, he decidit deixar de fumar m’he adonat que dir prou al fum té certes similituds amb trencar una relació. Segurament, s’assembla més a acabar una relació destructiva. D’aquelles de “ni contigo ni sin tí”, de síndrome d’Estocolm. Relacions, al cap i a la fi. Sigui com sigui, al llarg d’aquests primers dies he experimentat alguns dels símptomes post-ruptura més habituals. Aquells que sents quan, malgrat “estimar-lo”, el deixes sabent que és el millor per tu. Aquells sentiments que sorgeixen fruit d’una història (en el meu cas, que va començar als 18 anys) amb la que has compartit moments de tot.

Sé que això només ho entendran aquells que, com jo, hi han estat enganxats. Aquells que, com jo, saben com costa deixar-ho. Com costa decidir-se. Com costa no recaure. Entendran quan els dic que, igual que quan deixes algú que encara t’importa, m’està costant dormir aquests dies i que les nits se’m fan eternes. Que hi penso a totes hores perquè m’ho recorden les situacions més absurdes, els costums més quotidians. Entendran que estigui vulnerable. Irritable. Insoportable, en definitiva. I que, com quan deixes algú que estimes, voldria tornar a “trucar-lo” i “tocar-lo”.

Els “experts” en acabar aquest tipus de relacions em diuen que això segurament durarà setmanes. Fins i tot, mesos. Que hi voldré tornar i que, sense cap explicació, un dia tindré unes ganes irracionals de provar-ho de nou. És possible que arribi a suplicar una nova “oportunitat” i m’enganyi a mi mateixa dient que “només serà una vegada”, que no hi tornaré. Ja hi he passat abans per això.

Però com en tot procés de ruptura, hi ha un dia que dius prou. Que tot i saber que tindràs aquests impulsos i que et maleiràs a tu mateixa, no hi vols tornar. Sóc conscient que potser hauré d’empassar-me les meves paraules. Però fer-les públiques em fa sentir més forta i més compromesa amb la decisió que m’ha costat onze anys prendre. Perquè no vull trair-me més. Perquè em vull donar una nova oportunitat lliure de lligams i cadenes. Perquè he tancat una porta i (espero) aviat en llençaré la clau.

fumar