Solter i sense compromís

Un home solter és un solter d’or. Una dona soltera, una solterona. Segur que molts de vosaltres heu sentit moltes vegades aquestes dues frases. Juntes o per separat. Tant és. Jo sí. Moltes. La majoria de les vegades les he sentit en boca de persones que, en el fons, desitjarien precisament això: estar solteres i sense compromís. O que tenen relacions que no les fan felices. O enveja. De la que no és sana. O les dues coses. Però més enllà d’aquests dos tòpics i del masclisme que comporten, avui volia reflexionar sobre això: la solteria.

Estar solter/a pot ser absolutament circumstancial. Bé perquè no s’ha trobat la persona “adequada”. Perquè no s’està “preparat” després de l’anterior ruptura. O perquè fa por el “compromís”. Però estar solter/a és també una opció personal. Així que, senyores i senyors, no cal que ens compadeixin ni s’apiadin de nosaltres! Més enllà de l’estigma social que pot comportar ser-ho a certa edat, aquest estat és, a vegades, òptim. Sí, òptim. Per mi ho és. Estar-ho et permet fer el que vols en cada moment. Escollir si vols o no companyia. Si vols o no anar a algun lloc i, sobretot, escollir amb qui vols anar-hi. Et pot portar a moments inesperats. A pujades d’adrenalina. A moments d’incertesa. De dubte. D’il·lusió. Desil·lusió. O d’esperança.

No ens enganyem. No hi ha cap “estat” civil perfecte. També hi ha moments de certa sensació de soledat. De voler i no poder. De poder i no voler. O els: ara faig el que vull, ara el que puc. Però quan algú em pregunta (i no són poques vegades): “què maca, encara no tens nòvio?”. Contestaria un: sí i què passa? Però responc, gairebé sempre: “que el mercat està molt malament” (cosa completament certa) o que “mentre pugui, prefereixo provar la mercaderia abans de quedar-me-la”. I, en certa manera, penso les dues coses. També que no necessito ningú que em “completi”. Que jo ja estic completa tota soleta i que si em ” comprometo” amb algú ha de ser perquè m’aporti molt més del que ara ja tinc.

Però, convindreu amb mi que, per segons qui, aquesta és potser una reflexió massa profunda i que, moltes vegades, aquells que et reclamen perquè no fas com ells, viuen immersos en relacions totalment insatisfactòries. Alguns, fins i tot, en relacions de tres o més. En definitiva, relacions que jo no voldria per res del món. I, vés per on, es creuen amb l’autoritat moral de dir-te què és el millor o el més convenient per a tu. Així que, des d’aquí i des de l'”autoritat” que aquest blog personal em confereix, reivindico la solteria! «Y que viva la revolución, carajo!!»

4 pensamientos en “Solter i sense compromís

  1. Eso es algo con lo que nos engañan también desde pequeños… lo de buscar a la media naranja, nadie nos dice que somos naranjas enteras y que no siempre necesitamos a alguien si o si.
    Sigue así! 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s